MAHÓ

Aquesta setmana serà festa a Maó. A part de Maó. Concretament a la que porta una hac incorporada. La podem ubicar a les rodalies de la pista d’atletisme. Enmig, hi ha un camp de rugbi on dissabte fa jugar la selecció nacional –quan hi haurà un equip a Ciutadella?--. Les porteries de rugbi tenen forma d’hac: festa per tant. I festa per als membres de la ICM, aquí la Reial Acadèmia de la Història dóna la raó.

Com que no som gramàtic, no discutesc sobre el temes lingüístics. Particularment, tant me fa si s’escriu Maó o Mahó. El que em sembla absurd és que la gent es baralli i que uns historiadors parlin de llengua. És tan surrealista com si ho fessin sobre el material que s’ha d’emprar com a combustible en una central nuclear. Certament, els historiadors ens podrien parlar de Txernòbil i dir-nos que cal emprar, açò o allò: plutoni, urani enriquit... Ara bé, em semblaria més assenyat que deixessin aquesta tria als físics especialitzats en centrals nuclears. Tret, és clar, que en aquest país els títols no servesquin per a res més que per cobrar un bon sou.

Que durant molt d’anys s’ha escrit Mahó, i que molts de documents així ho demostren, és un fet indiscutible. Ara bé, parlar d’una hac etimològica és absurd. En tot cas hauríem de parlar d’una “g” etimològica, puix la ciutat es deia Magonis. Si una lletra caiguda –en aquest cas una “g”-- ha de ser substituïda per una hac, per què no reclamam que la “n”, també caiguda, rebi el mateix tracte? Quedaria així: Mahoh. Preciós

Repetesc que no veig absurd escriure Mahó, el que si que m’ho sembla es que s’empri una lletra contra la gent. Em contava que capellà que un seu company li havia dit que havia decidit de vestir amb alçacoll. Li va contestar que li semblava molt bé que hagués pres aquesta decisió, sempre que no ho hagués fet per retreure-li que ell no en portava. Alçacoll, sí; però en contra meva. Maó, sí; però no contra els que volen hac. Mahó, sí; però no contra qui no vol hac.

La superetimològica hac d’Hamburg, ha desaparegut en italià. En aquest idioma s’escriu Amburg. Hi haurà manifestacions de la ICM davant de l’ambaixada italiana a Berlín? Conec una Reial Acadèmia que encara no s’ha pronunciat contra aquesta grafia. Intolerable!

CURS PER A REGIDORS: NO M’HO PUC CREURE!

El darrer cap de setmana, el PP va organitzar al restaurant Jeni des Mercadal un curs per a regidors: “Organización y funcionamiento de los municipios”. Quan ho vaig llegir, no m’ho podia creure.

Alguna de les matèries que es van impartir en aquest curs van ser: com presentar una moció de censura?; què és una qüestió de confiança?; quines són les competències de l’alcalde?; com es desenvolupa un ple?... La pregunta és òbvia: fins ara no sabien res d’açò? La veritat és que, si és així, la cosa fa afrontar.

Ara entenc per què a Ciutadella els plens es desenvolupen com ho fan, per què encara no se sap qui comanda, etc. El fet que els assistents accepten que no tenien ni idea de com funciona l’administració. Això és molt greu. Les paraules d’una regidora que diu que el curs li va servir “per reafirmar els seus coneixements” em semblen fum de formatjada. Si ja sabia tot el que hi havia de dir i el que hi havia d’aprendre, per què hi va anar? Per fer munt? Per fer punts davant del partit? És que s’oblida sovint de quines són les funcions d’un ajuntament? La regidora sabia fer, pel que es veu, dues coses: vendre fum i ocupar una plaça de pàrquing as Born. Poca cosa més. Com a regidora, vull dir. Quan surt de la Sala era i és una persona molt agradable, atenta i simpàtica. És més, un cop que em va atendre a l’Ajuntament, me’n vaig anar encantat de com em va tractar. Però li pagam per fer de regidora i perquè ho faci segons fixen les normes i no per ser simpàtica i atenta, que ho és i molt

Està molt bé aquesta idea del Partit Popular d’organitzar un curs d’aquesta mena –caldria que tos els altres partits la copiessin--, però em sembla que s’hauria de fer abans de les eleccions i per preparar els candidats. Fer-los quan ja fa més de dos anys que ocupen “cadira” i sentir-los a dir que hi ha après molt, em sembla un frau per al votant, una vergonya per a l’interessat i un motiu més per fer que a les properes eleccions voti la meva moixa i no jo. Estam envoltats d’incompetents, que ben cobren. Ara entenc moltes coses. Gràcies, PP, pel que m’acabau de mostrar. No té preu.

Francesc Sintes Giménez

Ofendre en Déu

Per referir-nos a l’ésser suprem, empram diferents paraules. Cada idioma ho sol fer amb una diferent, tot i que de vegades alguns la comparteixen. Així Déu, Dios, Dieu, Dio, God, Gott, Elohim, Al·lah, etc. volen dir exactament el mateix. La gent ho té bastant clar, excepte quan hi ha alguna paraula semita per enmig. Ningú no riduculitza God o Dieu, però molts fan befa d’Elohim o sobretot d’Al·lah

Els musulmans s’han sentit ofesos per unes caricatures sobre el seu profeta, Muhamad; no m’estranya, són així. En canvi mai no els sent queixar-se de les bromes de mal gust que rep el seu, i nostre, Déu. Sorprenent. Em rebenta tanta incultura religiosa, fins i tot estesa entre els clergues cristians. Al·lah és Déu, simplement. Una paraula en àrab per referir-se al mateix creador. Al·lah no és un altre déu, és el mateix: és Déu. Per això quan més d’una vegada sent gent que se’n riu d’Al·lah, pens que està blasfemant; ho fa inconscientment i per ignorància, però està blasfemant: un pecat greu en un creient i una falta de respecte en un que no ho és.

Qui no ha sentit mai aquesta frase o una de semblant: “Els moros ho fan tot per n’Al·lah”? És una de les bestieses més grans que es poden dir, sobretot quan surt de la boca d’algú que cinc minuts abans rebia la benedicció d’un capellà a la missa. Si traduïm la frase anterior, per escriure-la, o pronunciar-la, tota en català, ens quedarà així: “Els moros ho fan tot per en Déu”. Genial! No sé si qui ho diu es deu voler referir a Ricard Fernández Déu o és que s’ha tornat boig. I és aquesta beneitura, justament aquesta, la que està dient. Si tingués un mínim interès a practicar la seva pròpia religió i estimés el pròxim de veritat i com li ho mostren els escrits sagrats, començaria per no voler ofendre, ni a qui creu inferior, ni a Déu. La frase final, ben dita, hauria de ser així: “Els musulmans ho fan tot per Déu”.

No tenc cap simpatia per l’Islam actual; ara bé, no insultaré el déu que compartim –Déu, amb majúscules— per voler menysprear els seguidors d’aquesta religió. En fer-ho, hom s’escup a si mateix i també a l’ésser en qui creu. Ho mantenc: cal estudiar religió a les escoles. I no em referesc a Catecisme.

Francesc Sintes Giménez

UN ESTATUT SOLIDARI

Ai l’Estatut! El dels catalans... però, de rebot, el nostre. Al final tot es reduirà a maldar de deixar de pagar més del que ens toca, o del que volen que ens toqui.. Ser solidaris està bé, però ser-ho implica voluntarietat: pagar perquè ens ho ordenen és colonialisme. M’agrada pagar i ser solidari, però em rebenta l’obligació. Una cosa és donar el que et sobra i l’altra que te la prenguin..

Diuen que si alguna vegada ets en un lloc perdut, estàs afamat i et trobes una ovella i la seva cria, o una vaca i la seva cria, una postura intel·ligent és matar i menjar la cria. És cruel matar l’animal petit, sens dubte; però si mates la mare, de rebot també et carregaràs la cria, ja que en no poder mamar morirà de fam.

Si fa no fa, això és el que està fent un partit, o dos, amb els pobles de l’Estat. En obligar-nos a pagar més del que ens correspondria, estan empobrint les regions –ja que volen emprar aquesta paraula— que més aporten. Això, ho fan amb la “solidària intenció” de mantenir les regions pobres. La conseqüència és ben simple: al final els rics --les regions riques, vull dir-- no podran aportar més i els receptors, com és el cas d’Extremadura, també es quedaran sense llet. Catalunya, el País Valencià i les Illes són les vaques; Extremadura, el vedellet. De Madrid, millor no parlar-ne; que seguesqui com dia I. Riera, amb el seu complex de sant Isidre a qui li llauraven el camp els ocells mentre ell resava. Això és Madrid: viure dels altres i presumir de la seva brillant gestió econòmica.

El que més sobte és que qui més demana aquest repartiment sigui el PP. I em sobte bastant, perquè és contradictori amb la ideologia liberal que predica i amb la qual estic d’acord. D’una banda protesten quan l’esquerra parla de solidaritat entre persones i de l’altra exigeixen que les regions siguin solidàries. Deu ser que el PP és socialista territorial, una manera prou rara de ser. A veure si ho entenc... que no era l’esquerra la que deia que calia apujar els imposts per afavorir els més necessitats? O és que ara és el PP –un partit neosocialista, segons sembla-- qui demana d’apujar la contribució d’algunes regions –no de totes— per mantenir l’equilibri? No ho entenc. Es veu que el que dóna vots d’una manera els treu d’una altra i que només els importa comandar. Encara que les mamelles quedin eixutes i morin vaca i vedell.

Estar bé ser solidaris, sobretot quan qui rep aprofita l’ajut. Irlanda ha estat el millor exemple dels darrers anys. Em sembla que Extremadura no segueix aquest camí. El món és molt complicat. El PP defensa Extremadura encara que sigui governada in aeternum pel PSOE. Quanta magnanimitat! O no tanta, perquè els vots els treu d’altres llocs. I de passada putegen i no deixen créixer algunes comunitats que coneixem prou bé.

Francesc Sintes Giménez