Ofendre en Déu

Per referir-nos a l’ésser suprem, empram diferents paraules. Cada idioma ho sol fer amb una diferent, tot i que de vegades alguns la comparteixen. Així Déu, Dios, Dieu, Dio, God, Gott, Elohim, Al·lah, etc. volen dir exactament el mateix. La gent ho té bastant clar, excepte quan hi ha alguna paraula semita per enmig. Ningú no riduculitza God o Dieu, però molts fan befa d’Elohim o sobretot d’Al·lah

Els musulmans s’han sentit ofesos per unes caricatures sobre el seu profeta, Muhamad; no m’estranya, són així. En canvi mai no els sent queixar-se de les bromes de mal gust que rep el seu, i nostre, Déu. Sorprenent. Em rebenta tanta incultura religiosa, fins i tot estesa entre els clergues cristians. Al·lah és Déu, simplement. Una paraula en àrab per referir-se al mateix creador. Al·lah no és un altre déu, és el mateix: és Déu. Per això quan més d’una vegada sent gent que se’n riu d’Al·lah, pens que està blasfemant; ho fa inconscientment i per ignorància, però està blasfemant: un pecat greu en un creient i una falta de respecte en un que no ho és.

Qui no ha sentit mai aquesta frase o una de semblant: “Els moros ho fan tot per n’Al·lah”? És una de les bestieses més grans que es poden dir, sobretot quan surt de la boca d’algú que cinc minuts abans rebia la benedicció d’un capellà a la missa. Si traduïm la frase anterior, per escriure-la, o pronunciar-la, tota en català, ens quedarà així: “Els moros ho fan tot per en Déu”. Genial! No sé si qui ho diu es deu voler referir a Ricard Fernández Déu o és que s’ha tornat boig. I és aquesta beneitura, justament aquesta, la que està dient. Si tingués un mínim interès a practicar la seva pròpia religió i estimés el pròxim de veritat i com li ho mostren els escrits sagrats, començaria per no voler ofendre, ni a qui creu inferior, ni a Déu. La frase final, ben dita, hauria de ser així: “Els musulmans ho fan tot per Déu”.

No tenc cap simpatia per l’Islam actual; ara bé, no insultaré el déu que compartim –Déu, amb majúscules— per voler menysprear els seguidors d’aquesta religió. En fer-ho, hom s’escup a si mateix i també a l’ésser en qui creu. Ho mantenc: cal estudiar religió a les escoles. I no em referesc a Catecisme.

Francesc Sintes Giménez