L’AUDITORI

Una nova genialitat a l’Ajuntament de Cabildolàndia: l’auditori. L’equip que hi governa discuteix sobre la seva ubicació. D’entrada, el lloc proposat per Llorenç Casasnovas no em sembla el millor, però m’agrada més que darrere l’OAR. No hi posaria massa objeccions si l’aixequessin on ell diu. Presenta alguns avantatges a considerar, com ara disposar d’un bon aparcament.

L’oposició manté que la tria anterior era la idònia i es basa en el fet que hi podria encabir les escoles de música. Tenen raó, em sembla, en una part: no es lògic que els infants hagin d’anar allà on dimoni va perdre ses banyes per estudiar música. Tanmateix, hauria pogut posar-se d’acord: a una banda hi feien les escoles i a l’altra l’auditori. Em semblaria una decisió raonable. Una vegada més, emperò, hem de lamentar no haver aprofitat l’opció de “Sa Catòlica”.

El que no m’agrada gens del nou projecte, és com s’ha fet. Això que ja estigui dissenyat, no és correcte. Alguns diran que així s’acceleren els tràmits, cosa certa, però l’Administració no pot actuar així. Una de les normes principals que a què s’ha d’atendre l’Administració és concedir igualtat d’oportunitats. Trair arquitectes a dit no és actuar correctament. Si jo fos arquitecte estaria ben emprenyat pel fet que no hagués pogut optar a fer-lo. És imprescindible un concurs d’idees per ser equànime. Tots els professionals han de poder-hi proposar el seu disseny. Si un cop fet això guanyen els escollits ara, no tindré cap queixa. I que consti que em sembla un bon projecte.

Per acabar, voldria remarcar la meva perplexitat sobre tot l’afer. No entenc que s’hagin perdut tres anys. Si haguessin decidit fa mesos que calia canviar-lo de lloc, ara ja estaria gairebé acabat.