El guaita de Ciutadella

L'actualitat de Ciutadella i de Menorca, especialment la referida a la política de la vila del Cap de Ponent. La major part d'aquestes volades han estat publicades a "El Iris".

dijous, de novembre 17, 2005

RELIGIÓ A LES ESCOLES

A la manifestació contra la LOE hi havia molta gent, moltíssima. Segurament no tants com afirmen el organitzadors, però Déu n’hi do! Que el sistema educatiu espanyol és un fracàs, no ho dubt i que la religió a les escoles hi hauria de ser, tampoc. Així i tot, no hauria anat en aquella manifestació. Per què no? Ben senzill, vull religió a les escoles, però no hi vull catecisme. I tenc dubtes sobre el dret dels pares a fer possible que els seus fills només puguin estudiar religió catòlica o una altra si és la seva elecció. Accept que triïn un tipus de religió com a font educativa, és a dir, com a ètica de comportament en totes les hores escolars. Però em costa acceptar que continuïn ignorant què creuen els altres.

El primer que falla en aquest sistema és que a Espanya no hi ha facultats de Teologia excepte les de l’Església. Al Regne Unit n’hi ha, i a molts altres països. Conèixer les religions és cabdal per a la formació de les persones, el Catecisme no ho és. La religió pot ser un font de felicitat o de repressió. Que pugui triar el professor cada bisbat no em sembla correcte.

Avui, quan ja hi ha persones de tot el món entre nosaltres, és imprescindible que la gent conegui les creences de tots, per comprendre-les, per tolerar-les, per no humiliar els que les segueixen.

Cal cultura religiosa és important i és un món en si mateixa. Convindria saber per què uns no mengen carn, per què alguns van amb la boca tapada i garnen al seu davant per no matar cap insecte, per què n’hi ha que duen un mocador pel cap i un ganivet, altres no s’afaiten mai... Això no ho ensenyen a l’escola i a algun lloc s’hauria d’aprendre. A més a més podria contrarestar l’ensenyament d’un Catecisme mal mostrat o d’un Alcorà mal transmès per culpa d’un imam integrista etc. Tots hi guanyaríem amb un professor que pogués fer pensar i que serví de contrapunt al que ensenyen imams i catequistes limitats.

Francesc Sintes Giménez

dimecres, de novembre 16, 2005

Camps de golf, condicionats

S’han de fer camps de golf? Hi ha opinions per a tots els gusts. Particularment preferiria que no se’n fessin, però si es decideix el contrari podria acceptar-los amb certes condicions. De fet hi ha cultius més nocius al món, com ara el cotó, que consumeixen prou aigua, etc.
Acceptaria el golf no només si s’emprava aigua depurada per regar-los, em calen dues condicions més. I prou acceptables per a tots. I barates.
La primera: abans de començar a remoure terra i a omplir el terreny d’arena, caldria que uns botànics revisessin la zona per veure si hi robaven endemismes, ets. Cal tenir en compte que qualsevol planta, per insignificant que sigui, pot suposar una solució per a malalties avui incurables. D’exemples, en tenim un fotimer. Aquests botànics simplement haurien de traslladar, o replantar, les troballes a un altre lloc. La despesa total seria insignificant.
La segona: si el promotor compra un lloc de 80 hectàrees, posem per cas, i el camp de gol en necessita 50 –és un exemple—se li hauria d’exigir que reforestés la resta. El cost d’aquest repoblament és ínfim. Per una banda la Unió Europea subvenciona la replantació, i a més a més paga una quantitat al propietari per pèrdua de conreus. Aquesta quantitat la rebrà durant 30 anys (o 35, ara no ho record exactament). Per tant no hi ha excuses. Així, cada camp de golf podria suposar que moltes hectàrees de terra menorquina tornessin a veure’s plenes de vegetació autòctona. M’encataria tornar a veure el camp ple d’alzines, ullastres... Si enmig hi ha un camp de golf... què hi farem? Pitjor seria ficar-hi 400 apartaments, amb el seu asfalt, etc.

Francesc Sintes Giménez

dimarts, de novembre 08, 2005

L’ESTACIÓ MARÍTIMA DEL PORT DE CIUTADELLA

I es va obrir una estació marítima al port de Ciutadella. Gran idea... o açò semblava. I dic semblava perquè no n’estaven massa convençuts que fos tan imprescindible. De fet va ser una jugada electoral. Res a dir, tots en fan, de jugades. En aquest cas però, no puc entendre que es gastessin tants de diners en una obra "provisional", ja que diuen que en fer el dic construiran la definitiva. En això, jo li dic tirar els doblers. Tret, és clar, que no hi hagi cap intenció de fer cap dic. Fins i tot gosaria a afirmar que no el volen fer, tot i que la baralla és decidir qui diu que no el faran. Hom diu que més d’un resa a veure si a Madrid no cedeixen la làmina d’aigua. I que a Madrid es plantegen de cedir-la per fer avinent que a Palma no disposen de prou pasta per dur endavant el projecte.
Obriren l’estació amb presses, el formigó encara no s’havia endurit. Va ser una obra de mèrit, però arriscada. Sortosament no hi va haver desgràcies. Inaugurar un edifici públic, per on ha de passar tanta gent, s’ha fer amb garanties. I obrir-lo al públic encara més. Però tant li feia, era més important la foto. En poques setmanes obert i que Déu vulgui que no passi res. Són així, d’arriscats, d’inconscients o de mals gestors.
Ara han decidit que calia invertir-hi 500.000 euros per fer les obres imprescindibles per adaptar la terminal al que fixen les normes sobre les mesures de seguretat imprescindibles. Reconeixen per tant que fins ara se l’han jugada, que han actuat il·legalment, etc. Però tant li fa, paga el poble. Invertirem 500.000 euros més en una estació suposadament provisional, ha ha ha, i agrairem a les altures que ningú no hi hagi patit fins ara cap "accident". Vos imaginau quin cost hauria tingut? Em fa ganes de trencar-m’hi una cama per rebre una indemnització milionària.

Francesc Sintes Giménez

divendres, de novembre 04, 2005

UNA REGIÓ ESPANYOLA

Rodríguez Ibarra ha tornat a obrir la boca i com és normal l’ha vessada. No sap fer massa cosa més. Aquest cop s’ha declarat "región española". Olé!

Tenia entès que una regió, espanyola o coreana, era una superfície de terreny. En aquest cas es veu que l’insigne polític admet que ell està compost de material petri. Si més no, en el cas del seu cervell, no en tenc dubtes que és així. Ara bé, he de fer un esforç per encabir-lo en el tipus de regió que és: illa, península, vall, muntanya isolada... Que és la regió més petita del món, és evident. Tot just fa un metre quadrat. La seva principal característica és que és una regió que vola, almenys les idees que en surten tenen tendència a agafar una alçada espectacular. Recorda un del viatges de Gulliver, aquest tipus de regió.

Però particularment em decant per definir-lo com a península voladora a estones. És un concepte nou, ans ben defensable. Una península sempre disposa d’un istme que la uneix al continent. Rodríguez Ibarra té aquest apèndix: és la seva llengua. Vola tot el dia i quan parla sembla un calàpet que aferra aquest apèndix a Espanya. Com en el cas d’aquests animals, la llengua és llefiscosa, llarga... i, per si no n’hi havia prou, emet una salivera pudent. Ben bé diria que això seu és mala bava. I prou.

Article de Francesc Sintes Giménez