UNA CIUTAT DE FEIXISTES

Estic disposat a creure que quan l’Ajuntament ens va remetre la carta en què ens comunicava la rebaixa de l’IBI (rebaixa que no és tan important com ens volen fer creure), no eren conscients que es passaven en emprar una institució pública per fer propaganda del PP. Ara bé, que unes setmanes després ens bombardegin amb “fulletons” que incorporen l’escut de l’Ajuntament i que reparteixen amb la premsa insular –on ens tornen a recordar que són molt bons i que compleixen la seva paraula-- ja em sembla un abús. Simplement, he de deduir que el que no tenen és vergonya. “Banyut i paga el beure”, com diu l’adagi; així ens tracten.

No entenc que encara hi hagi gent que accepti aquesta manera d’actuar. Em fa l’efecte que hi ha massa feixista. I n’hi ha dintre de tots els partit. No em referesc a seguidors de Mussolini, ni tan sols a franquistes. Definesc com a feixista a tota aquella persona que defensa actituds impresentables, simplement perquè provenen del partit amb què simpatitzen. És un tipus de persona que idolatra el líder, que mai no el critica; faci el que faci. Hi ha feixistes dintre del PSOE, d’EU, del PSM, del PP i supòs que algun n’hi haurà a UCM. Del PMQ i d'UPB, és millor no parlar-ne. M’estranyaria que entre els seus simpatitzants hi hagués un excés de demòcrates.

Em sembla bé que un votant sigui fidel al seu partit, el que em repugna és que molts no siguin capaços de rebel·lar-se quan els seus dirigents –o els càrrecs públics—en fan una de grossa. Sovint hi ha la tendència a amagar-se rere l’excusa que “els altres fan el mateix”. Això no val. No es tracta d’adoptar aquesta actitud. El que cal és fer-ho bé i no d’imitar les flaqueses d’altri. Si els meus s’equivoquen, els he de criticar; si es passen, els he de recriminar.