Un Fòrum revolucionat

El representant del Fòrum a l’Ajuntament de Ciutadella anuncia que el seu grup farà una mena de protesta a la plaça de les Palmeres, i la farà cada dissabte. La primera serà contra l’ocupació a l’Iraq. Comença fort. Les altres seran contra decisions o projectes adoptats/aprovats pel PP de Ciutadella.

El tema de l’Iraq em resulta patètic. No és que estigui molt d’acord amb la invasió
–tampoc no estava gens en contra— però la visó que en té el Fòrum em sembla aberrant. D’una banda cal tenir en compte que el moviment verd –és a dir els marxistes reciclats—també forma, i ho seguirà fent, part d’aquest Fòrum. No entenc, per tant, el gran suport que donen als insurgents de l’Iraq, que entre els seus èxits presenten alguna de les agressions més aberrants al medi ambient: dessecar les maresmes de Mesopotàmia i incendiar els pous de petroli de Kuwait. Ai si açò ho haguessin fet uns altres!

En el cas de les maresmes, a més d’exterminar part de la població, van deixar sense lloc de residència el poble madan. De la destrucció ecològica val més no parlar-ne. Això i així són el nostres verds. Crec que aquest moviment s’hauria de mantenir pur. Som un ecologista radical i hi crec, en l’ecologisme; amb el que no crec és a emprar-lo com a manera de protestar políticament: ha de ser un protesta social, una manera de viure

Si el senyor Camarero, “and company”, fossin coherents, a més de protestar contra l’ocupació, haurien de dur un adhesiu penjat amb la següent inscripció “No a l’ocupació; sí al extermini dels kurds, madan...”. I és que l’ocupació serà una bestiesa, com ho va poder ser la intervenció, però les xifres són caparrudes. Actualment hi ha uns 30 morts diaris, des de fa tres anys, i bastants de torturats. Durant l’època del senyor Saddam, 430-450 morts diaris i quant al nombre de torturats...

Pretendre que els aliats “amb el suport del govern legítim de l’Iraq (legitimitat que no tenia el del senyor Saddam) abandonin ara el país és una irresponsabilitat. Segur que els criticarien si ho feien. De fet a un tal Sharon se’l volia jutjar per haver plegat d’alguns campaments de refugiats del Líban. I als Estats Units se’ls va criticar (EU, sobretot) quan no intervenien a Somàlia, i molt més quan hi van anar. Ja se sap que els americans no estan autoritzats ni a intervenir ni a no intervenir. Quina esquerra! Aquella que calla sobre el que passa al Tibet, a Txetxènia... O que quan Sèrbia atacava Croàcia i Eslovènia opinava –són paraules del que aleshores era secretari general d’Izquierda Unida, Julio Anguita— que l’exèrcit estava complint un deure constitucional. Olé!