El guaita de Ciutadella

L'actualitat de Ciutadella i de Menorca, especialment la referida a la política de la vila del Cap de Ponent. La major part d'aquestes volades han estat publicades a "El Iris".

dimecres, de gener 11, 2006

ESTAT, NACIÓ, PÀTRIA...

Quan les paraules que empren dues persones no volen dir el mateix, el diàleg és impossible. Amb el terme “nació” aquesta teoria és una evidència. Em fa l’efecte que tot el problema neix quan massa vegades hi ha hagut la tendència a creure (o a fer-nos creure) que “país”, “estat”, “poble”, “nació”, “pàtria” i altres mots volen dir el mateix. I no és així.

Tenim molts d’exemples que ho podrien aclarir. Tot i que a vegades sí que són paraules sinònimes, no sempre és així. El terme país és el que presenta menys problemes, ja que en realitat només se sol referir a un àmbit purament geogràfic. Així i tot es dóna el cas d’alguns pobles que no disposen de país de residència. L’exemple més clar és el dels gitanos: qui dubta que no siguin una nació? Ja no és només que no disposin d’un estat propi, sinó que ni tan sols se’ls pot encabir en un país! Disposen de llengua, cultura, i fins i tot de lleis pròpies, però no d’un país. Alguns fins i tot són nòmades.

Després tenim les nacions sense estat, com ara la kurda o la tibetana, i nacions els membres de les quals no habiten el seu teòric estat. Així, hi ha 25 milions de russos que no viuen a la Federació Russa, sinó que ho fan a Ucraïna, Letònia o altres repúbliques exsoviètiques. Aquests russos, en algun cas, poden disposar de “nacionalitat” ucraïnesa, o d’altres, però no tots ho tenen senzill. A Letònia els posen moltes pegues per considerar-los ciutadans d’aquest país. El cas del palestins seria semblant. N’hi ha molts que són apàtrides i altres que són jordans o israelians. Un cas curiós és dels hongaresos, bona part dels quals estan escampats per Romania o per la Vojvodina sèrbia. Aquests hongaresos fins i tot han aconseguit, o estan a punt de fer-ho, la ciutadania pròpia dels habitants del seu país original: Hongria.

També tenim alemanys a Polònia, a Rússia... armenis a mil països, etc. Un escocès és britànic, però no és un anglès, que també és britànic. Un bon bullit, tot plegat. Ja és hora que deixem de mesclar el que diu que som un passaport amb la realitat nacional de les persones, si el que volem és entendre’ns. Una altra cosa és que parlem de concedir drets plens als posseïdors d’aquests passaports. Tenim prou nassos per afirmar que els hindús que disposen de passaport britànic, no ho són, de britànics? O és que volem dir que ja no són hindús? Tenim el cas d’una senyora que tot i que va viure tota la seva vida al mateix poble va canviar quatre vegades de “pàtria”. Les fronteres canvien molt. El tema és llarg, molt llarg.

Francesc Sintes Giménez

4 Comments:

  • At 2:02 p. m., Anonymous Anònim said…

    Querido Francesc:

    Hay un caso muy curioso que es el de Malasia. En castellano nos referimos a los nacionales de Malasia como "Malayos" (o Malé, malay, en inglés). Pero allí el malayo es el que además de ser nacional de Malasia es de la raza malaya (original de esas tierras). En Malasia también viven chinos e hindúes (de raza) y por eso, a todos los que tienen la nacionalidad de Malasia se les conoce como Malasios, Malasians en inglés, y no malayos ó malés.
    Total que un malasio puede ser también y sin problemas malayo, chino o hindú. De hecho en Singapur, que optó por no unirse a la Federación Malasia, también viven malayos.
    Pues eso, que estoy de acuerdo contigo y que el tema es largo.
    Un abrazo

     
  • At 12:02 a. m., Anonymous Anònim said…

    no et compliquis la vida Francesc: els estats han inventat les nacions per autoconsolidar-se i, a més, el concepte de pàtria perquè els joves es deixin matar a la guerra perquè el mercat prosperi.

    L'estat i el mercat són dos aliats amb un mateix fi, i ara han inventat la globalització perquè, ja que hi eren, i com diuen en els casinos "la banca gana"

     
  • At 1:00 p. m., Anonymous Anònim said…

    L'esséncia de la revolucion francesa èra estada l'abandon del "subjècte del rei" e lo remplaçment d'aquesta condicion juridica de l'èsser uman d'un reialme per una condicion de "ciutadan" de la republica que donava lo poder del rei als pòbles, de l'Estat. E los rei parlava abans sa mòrt dels « pòbles de França ».
    1790 èra lo moment de fargar una novèla nocion per un Estat amb mantunes pòbles, la nocion o concepte o paradisme de "ciutadan", coma actor (pas gaire actritz) de la vida democratica de l'Estat, per decidar l'anar de l'Estat e del collectiu.
    L'arribada del directoire e de Napoleon es estat lo remplaçament de la nocion de "ciutadan" per la de "nacionalitat" per los que son del meteis Estat ( organizacion administrativa-armada de coësion e d'organizacion umana - concepte importat en Espanha per Napoleon ) e puèi en França i aviá sonque un cap, un francés pur e blanc e que parlava la lenga del poder, lo francés, devenguda lenga de la republica, amb l'article 2 de la Constitucion en 1992.
    La multi-nacionalitat d'un Estat es abandonada an França al XIXen sègle ; e ça que là es l'exemple suïssa, britanic, l'ancian empèri austriac, italian, etc...
    Ambe la mondializacion, d'Estats protectors an abandonat lor ròtle, o puslèu abandónan la ciutadanetat per unas vidas protegidas del sistema economic mondial ; es la descripcion de Jürgen Habermas dins lo seu libre sus l'aprèp-Estat-nacion.... Mas se l'Estat-nacion es pus protector del ciutadan 'èsser social', e de sa democracia, perqué voler un Estat-nacion catalan ? La question es pausada sul men blòg tanben.

     
  • At 11:38 p. m., Anonymous Anònim said…

    Zakaj pa ne:)

     

Publica un comentari

<< Home