El guaita de Ciutadella

L'actualitat de Ciutadella i de Menorca, especialment la referida a la política de la vila del Cap de Ponent. La major part d'aquestes volades han estat publicades a "El Iris".

diumenge, de gener 29, 2006

EXIGIM EL CASTELLÀ?

Sovintegen les crítiques cada cop que alguna administració exigeix que els aspirants a funcionari demostrin la seva capacitat a l’hora d’emprar el català. Mai no ho entès, que ho critiquin. Cada administració pot demanar el que vulgui per escollir qui tria, dintre d’uns límits. Evidentment, si demanés que per ser ordenança cal tenir una cara polida o els ulls verds, sí que discriminaria. En canvi si diu que d’aquí a vuit anys serà obligatori parlar japonès per ser bomber, només hi podem al·legar que això no té cap sentit, però no podrem parlar de discriminació ja que qui vulgui ser bomber disposa de vuit anys per aprendre’n. Cal deduir, per tant, que la fòbia és contra el català.

La situació és absurda. S’ha estès la teoria que ha de guanyar el millor i se suposa que aquest només sap castellà. Molt de suposar, d’altra banda. Que entengui el català no importa gens a alguns i això no és just De proves, en tenim moltes. Em rebenta que quan algú major és atès per un psiquiatre hagi d’expressar què li passa en un idioma que no domina. És el malalt qui paga el metge i no a l’inrevés. Em resulta ofensiu que t’hagis de defensar en castellà davant d’un tribunal, perquè el jutge no t’entén si ho fas en català. Record que un jutge castellanoparlant em comentava que ell permetia que li parlessin en català, ara que no garantia d’entendre el que li deien. Això suposava un desavantatge per a la part que decidia de parlar en pla. Podríem seguir i seguir... Si només cal el millor jutge, tant li fa idioma que parli, no? M’imagin un jutge que només parli suec...

Dit tot això, també em sembla absurd que neguem l’evidència. Així com demanam de dominar el català per entrar a l’administració, també hauríem de fer el mateix amb el castellà. Així de clar. La situació és la que és. Queixar-se contra els exàmens de nivell A, B, C, D... o Z de català no té sentit. Caldria, però, fer exactament el mateix amb l’altra llengua. Pos messions que si per fer feina a l’Ajuntament, al Consell o la CAIB, demanessin als candidats un certificat o de passar una prova de nivell en castellà, hi hauria moltes sorpreses. I no vull dir que els que suspendrien serien els pocs “indígenes” que quedam a Menorca, ca...!, els que ens donarien la sorpresa són els de fora. Estic bastant cansat de corregir textos castellans, escrits per llicenciats nascuts a la Península i escolaritzats exclusivament en castellà que fan pena, tant pel que fa a ortografia, com a lèxic o sintaxi.

Crec que ha arribat l’hora d’exigir proves de capacitació en català i en castellà. Fer-ho trauria arguments als que només es queixen contra la meva llengua materna. Més d’un, i més d’una, de Valladolid, de Guadalajara, etc., no passaria la prova de domini del castellà. No obtindria el famós 7’2 de nota, ni escrivint l’examen amb el braç incorrupte de santa Teresa. N’estic segur. Voleu noms? Conec alguns tècnics i directors generals o insulars...

Francesc Sintes Giménez

4 Comments:

  • At 10:35 a. m., Anonymous Anònim said…

    T'HAS CANVIAT DE BÀNDOL?

     
  • At 9:59 p. m., Anonymous Anònim said…

    Sí, sí, volem noms i llinatges. En aquests assumptes no val a generalitzar. Que la sospita és una cosa irresoluble.

     
  • At 9:26 a. m., Anonymous Anònim said…

    Qui vulgui noms (també en sé de polítics, me'ls pot demanar directament (f_sintes@wanadoo.es)

    No els he posat perquè em sembla injust dir-ne, només, uns quants. De fet, n'hi ha molts més.

    Francesc Sintes

     
  • At 9:42 a. m., Anonymous Anònim said…

    Noms, volem noms.

    Si els dones amb llinatges molt millor

     

Publica un comentari a l'entrada

<< Home