BANDERES SENSE GARROT

Repartir banderes sense garrot és bastant inútil, té poc sentit. Les coses es fan o no es fan. A mitges, cap porc no és gras. L’Ajuntament de Ciutadella, una vegada més, ha perdut una immillorable oportunitat d’incrementar el mal ambient entre els seus súbdits. És una llàstima: totes les deixades són perdudes.

Quan l’insigne i anònim estrateg de Dalt la Sala va tenir la gran ocurrència de repartir banderes vermelles “com un glop de sang” per la vila, m’imaginava que havia rebut assessorament extern; de Zaplana o d’Acebes, per entendre’ns. Es veu que no, o que no han tingut pebrots per completar l’operació “guerra de banderes”. Infantils...

Ahir, diada del Poble de Menorca o Dia de Sant Antoni –açò va a gusts— vaig baixar per primera vegada en molts d’anys al centre de la vila en un dia tan assenyalat. Vaig quedar decebut. M’imaginava veure una ciutat plena de pedaços penjant de les finestres –com si volguessin dir: “Aquí estoy yo”-- mentre unes quantes brigades de calbs rasurats amb pedra tosca repartien drap, pal i xiulet als afectes a la causa pròpia. Res d’això no va passar. Fins i tot em va semblar trist de no poder contemplar ni banderes falangistes ni requetés i em veig obligat a qualificar com del tot intolerable l’absència d’albatros emmarcats en un tros de tela taronja. Molt trist, tot plegat. Això dels albatros, puc comprendre-ho... ja sabem que ENDESA no protegeix les línies elèctriques com cal i probablement moltes d’aquestes aus romanen avui al terra, com si fossin la cendra d’un cigar de Filipines. No hi ha dret que passin aquestes coses. Amb la feinada que havia vet algun partit per desplaçar simpatitzants, aus incloses, a l’illa de Ciutadella!

Però això no és tot. També me’n vaig adonar que, probablement per descoordinació amb la brigada municipal, l’enfront de l’Ajuntament era ple de senyeres i això no pot ser. O negam les arrels catalanes del tot o no ho fem. Tant de repartir “glops de sang ciutadellenca” ha de servir per a alguna cosa. Ergo, cal crear una comissió –ben ensinistrada, per si de cas té intencions de desviar-se-- que refaci l’escut de la vila. És intolerable que aquest encara contengui els quatre pals. I fixeu-vos que he dit pals i no barres. Com a heraldista afeccionat que som, tenc cura del llenguatge. M’ho va ensenyar el millor especialista d’aquestes terres, Armand de Fluvià. Així per tant, comencem a dir-los pals i deixem les barres per a l’entrada de la badia o per maquillar les galtes d’alguns regidors.

En definitiva, confiem que l’any que ve tinguem un Sant Antoni més organitzat. Només cal encarregar el material amb prou temps: xiulets per amargar la vida a la presidenta del CIM, tanques metàl·liques per impedir l’accés a Ciutadella de gent d’altres pobles i, sobretot, garrots, molts de garrots on enrevoltar les banderes. Amb el temps tindrem una Diada tan vermella com la Tomatina de Bunyol, però molt més real. Res de suc de tomàtiga. Sang, hi manca sang! Fomentem les garrotades! Segur que algun japonès especialista en arts marcials ens podria donar lliçons d’esgrima amb fusta. Si venia Tom Cruise, el turisme i les seves fans ho agrairien. Visca Ciutadella, la ciutat on ser un samurai encara és ben vist!


Francesc Sintes Giménez