LA BARRABASSADA DEL TRILINGÜISME

Amb una mica de sort ho aconseguiran. De passar a la història, vull dir. Quan el Partit Popular nacional va aprovar la Llei de qualitat en l’ensenyament, va fer una bona cosa. Molt millor que les reformes o els retocs –bastant patètics, per cert-- que el PSOE hi ha fet. Però es ben veu que una cosa és un ministeri assenyat i l’altra els representants dels populars a les Illes.

Proposar que l’ensenyament sigui trilingüe, em pens que només pot ser la conseqüència d’una nit de festa, probablement a algun local rus. El vodka ja els provoca, aquests efectes. La resolució em sembla una barrabassada no només perquè vagi contra el català, i de passada contra el castellà, sinó perquè és inaplicable i només pot comportar que els alumnes encara surtin de l’escola amb uns coneixements més ínfims de com en surten. No és que estigui en contra de l’anglès –ben al contrari, som anglòfil de mena--, sinó que em sembla absurd pretendre que n’aprenguin així. Que augmentin les hores d’aquesta assignatura, em sembla perfecte; ara bé, que ho facin impartint un 33 % de l’horari escolar –de les matèries escolars-- en aquest idioma em sembla una irresponsabilitat.

¿Algú amb dos dits de front—i remarc això dels dos dits de front— creu que hi ha prou professors capacitats per impartir medi o matemàtiques o història en anglès? Jo no, n’hi després d’haver-me empassat unes quantes cerveses –cosa que no faig des de fa anys--. Són poques les persones que parlin bé el català i el castellà. Encara manco les que les escriuen bé, ambdues llengües. Però és que tot i que més d’un domina l’anglès, la majoria el parla d’una manera macarrònica. Si un alumne ha d’aprendre anglès gràcies al professor de física, no tenc cap dubte que o no aprendrà anglès o els seus descobriments tecnològics poden arribar a ser molt perillosos. Francament, no con confiaria gaire en una persona ensenyada --mal ensenyada— per un mestre que suposadament domina les dues matèries alhora.

Ara mateix m’estic plantejant de beure unes quantes cerveses –he de dir beers?— per posar-me al nivell de qui ha pres aquesta decisió. Estant clar, no la puc entendre; col·locat, ja ho veurem. Si fos argentí només podria dir una paraula i no l’escric per si de cas. Que punyetes, no m’he de tallar: pendejos! Ai..., linda noche para tomar coñac!