PLANETARIS I IL·LUMINACIÓ

Els afeccionats a mirar el cel de nit, és a dir, a cercar planetes i estels, estam contents amb la possibilitat de comptar amb un planetari a Ciutadella. El que no tenc massa clar, és que calgui satisfer els hobbies de tothom, elm meus en aquesta cas, amb diners públics.

La veritat és que preferiria que aquesta despesa es dediqués al mateix, però d’una altra manera. Quina? És ben senzill: em conformaria que em deixassin veure el cel. Això a la majoria de llocs, és avui impossible. I el cas que curiós és que seria una bona inversió econòmica i mediambiental si es permetia. Només cal que la il·luminació pública no es desviï cap al cel, sinó que ho faci cap al carrer.

A Montpeller, --em sembla recordar que és en aquesta ciutat— van construir un observatori que ha resultat que no era operatiu per culpa de la quantitat de llum que emet Barcelona cap al cel. I Barcelona és a molts de quilòmetres de l’observatori! A Ciutadella no passa el mateix, però puc assegurar que cada cop em costa més torbar algun cos celeste. Treure el telescopi és una cosa que gairebé ja no faig per evitar el desencís. Enyor algunes nits passades a deserts, en què he pogut comptar milers d’estrelles.

Si el nostre Ajuntament fes una petita despesa, i molt inferior al que costarà el Planetari, tots podríem redescobrir el cel. La bellesa de la nit no té preu. I a més a més l’estalvi en la factura elèctrica seria brutal. Sap la gent quants ocells estan despistats per culpa de la il·luminació elèctrica?

Acabaré amb un epitafi genial de dos astrònoms: “Hem estimat massa la nit, per tenir por a la fosca”. En el seu repòs definitiu, la nit perpètua no els feia cap por.

Francesc Sintes Giménez