I si provàvem de canviar?

A Ciutadella, l’any acaba de la mateixa manera com va començar: barallats. Si hagués de definir com veig la gent, diria que amb por. Enlloc no havia tingut mai aquesta sensació. Fa l’efecte que massa persones se senten amenaçades, que aquí guanya el qui hi posa més collons, més mala bava... i no qui aporta més idees. La incapacitat d’entendre’s, és el que millor defineix els ciutadellencs.

Aquesta manera de viure, o d’enfrontar-se, afortunadament només es dóna quan s’agrupen. És ben curiós, i d’agrair, que quan hom parla individualment amb algú, l’entesa sigui la cosa més normal del món. Això em fa pensar que tal vegada fora bo que només parlàssim amb tots els que no pensen com nosaltres, i d’un amb un. Sentir a qualsevol indret del poble, dues o més persones parlant de política, de les coses del poble, sol comportar haver d’acumular en la memòria un fotimer de desqualificacions dels que no pensen com nosaltres.

Qui és el culpable d’això? Seria massa senzill carregar les culpes als polítics –tot i que bona part de la responsabilitat és ben seva--, però la realitat és que ens exaltam amb massa facilitat, sobretot si el contrari –mala paraula per conviure— no és a la vora per defensar-se. A Ciutadella hi sobre l’atac general. Sovint tenim tendència no a defensar els nostres, sinó a dir “I els altres, què et pensen que fan?” o “Tots són iguals”. Mentre no siguem, tots, capaços d’estimar els del nostre cantó però de no defendre tot el que fan, no anirem enlloc.

Tant de bo Nadal i Cap d’Any ens servesquin per reflexionar i decidir cap on anam i, sobretot, cap on hauríem d’anar. Em conformaria que el 2006 ens regalés el somriure de tothom, poder-nos saludar sense odi i aprendre a escoltar i discutir. Em tem, això no obstant, que fent-hi uns petit canvis en les dates, aquest comentari podrà servir per a 2006, 2007... Tenim ganes de canviar?

Francesc Sintes Giménez