Camps de golf, condicionats

S’han de fer camps de golf? Hi ha opinions per a tots els gusts. Particularment preferiria que no se’n fessin, però si es decideix el contrari podria acceptar-los amb certes condicions. De fet hi ha cultius més nocius al món, com ara el cotó, que consumeixen prou aigua, etc.
Acceptaria el golf no només si s’emprava aigua depurada per regar-los, em calen dues condicions més. I prou acceptables per a tots. I barates.
La primera: abans de començar a remoure terra i a omplir el terreny d’arena, caldria que uns botànics revisessin la zona per veure si hi robaven endemismes, ets. Cal tenir en compte que qualsevol planta, per insignificant que sigui, pot suposar una solució per a malalties avui incurables. D’exemples, en tenim un fotimer. Aquests botànics simplement haurien de traslladar, o replantar, les troballes a un altre lloc. La despesa total seria insignificant.
La segona: si el promotor compra un lloc de 80 hectàrees, posem per cas, i el camp de gol en necessita 50 –és un exemple—se li hauria d’exigir que reforestés la resta. El cost d’aquest repoblament és ínfim. Per una banda la Unió Europea subvenciona la replantació, i a més a més paga una quantitat al propietari per pèrdua de conreus. Aquesta quantitat la rebrà durant 30 anys (o 35, ara no ho record exactament). Per tant no hi ha excuses. Així, cada camp de golf podria suposar que moltes hectàrees de terra menorquina tornessin a veure’s plenes de vegetació autòctona. M’encataria tornar a veure el camp ple d’alzines, ullastres... Si enmig hi ha un camp de golf... què hi farem? Pitjor seria ficar-hi 400 apartaments, amb el seu asfalt, etc.

Francesc Sintes Giménez